La Dra. Hallin és psiquiatra i fundadora-directora del Centre Mèdic Dra. Hallin a Marbella. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra i especialista en Psiquiatria per les universitats de NYU i Harvard, EUA.
Organitzem les nostres vacances tenint en compte quan li ve la regla a la meva dona. Amb aquesta frase el marit d’una de les nostres pacients expressava el seu malestar davant del trastorn que patia aquesta. És l’anomenat Síndrome de Tensió Premenstrual (STP). La comunitat científica reconeix que el 20% de totes les dones en edat fèrtil el pateixen de manera greu. Fa poc, l’Organització Mundial de la Salut indicava, en un informe, que un tant per cent elevat de pacients al tercer món pateixen símptomes físics i psíquics similars i que aquest no és un fenomen particular de la dona occidental.
Qui no sent nivells més alts d’irritabilitat o tristesa poc abans que li vingui la regla?
Moltes pacients ens comenten que s’enfaden més amb els seus fills o que s’atipen de dolços durant aquells dies. L’STP es caracteritza per una sèrie de símptomes físics i, fonamentalment, psíquics que apareixen de manera cíclica entre cinc i deu dies abans que aparegui la menstruació i que es poden prolongar fins a dos dies després. El més característic de l’STP és que afecta la capacitat de funcionar a la feina, amb els amics i, sobretot, amb els éssers estimats més propers. Em passo la resta del mes intentant arreglar els problemes que he creat durant aquells dies, ens comentava una altra pacient.
Durant molts anys, nosaltres, els metges, hem ignorat aquelles pacients que ens parlaven d’aquells sentiments de ràbia, tristesa o ansietat que les envaïa abans que els vingués la regla. Hi vèiem una reacció habitual de dona, deguda a un canvi hormonal obvi. Però la veritat és que les causes d’aquest trastorn són desconegudes i els tractaments hormonals han donat resultats molt poc prometedors. Entre les teories més actuals existeix la postulada per Chris Reiber de la Universitat de Binghamton.
Aquesta és una teoria evolucionista molt interessant que explica aquests canvis com a modificacions que contrasten amb la fase inicial del cicle en què la dona està fèrtil i tendeix a ser més sexy i coqueta, presentant un estat d’ànim alegre i viu. Però, potser, les teories més acceptades en aquest moment van en una altra direcció i parlen de canvis hormonals que poden afectar el funcionament cerebral fins a modificar els nivells de neurotransmissors, com la serotonina, i induir estats d’ànim no desitjats.
Des de fa més de trenta anys és ben sabut que aquest síndrome té un tractament eficaç que consisteix en l’administració de certes medicacions psiquiàtriques durant la setmana abans que s’iniciï la menstruació, amb resultats ràpids i patents. Les pacients arriben a referir un canvi radical en la seva qualitat de vida. Tot i que les enquestes demostren que més d’un 80% de les dones en edat fèrtil pateixen aquest trastorn, pocs són els metges que el diagnostiquen i el tracten.
Escrivint aquest article, em sento feliç de tenir l’oportunitat de difondre aquesta informació perquè més pacients puguin llevar-se al matí i no témer els seus canvis hormonals, podent controlar millor les seves emocions i els seus comportaments.