L’Obesitat i el seu tractament farmacològic
L’obesitat es considera un element negatiu per a la salut i pot contribuir a malalties com:
- Cardiopatia isquèmica
- Hipertensió arterial
- Accidents cerebrovasculars
- Diabetis no dependent de la insulina
- Hipertriglicèmies
- Insuficiència pulmonar, entre d’altres.
Pot restringir l’activitat física fins al punt d’interferir en la realització d’exercici mínimament recomanable.
L’augment de pes significa que l’entrada de material energètic és superior al seu consum o sortida.
L’obesitat respon a un excés calòric mantingut; quan l’organisme rep en forma d’aliments quantitats d’energia més grans que les que gasta, es produeix l’augment de pes; en conseqüència, l’aport d’energia és més gran que la despesa.
S’emmagatzema 1 gram de greix per cada 9,3 calories d’excés d’energia
Factors que influeixen en les diferències entre persones:
- Influències educacionals
- Exercici físic
- Fàcil disponibilitat d’abundant menjar
- Factors psicològics que acompanyen l’hàbit dietètic (Disminuir la tensió menjant)
- Factors hipotalàmics
- Factors genètics
- Sobrealimentació infantil
És evident que la mateixa ingesta calòrica en persones que fan igual grau d’exercici arriba a produir efectes diferents sobre el pes: uns engreixen i altres no, i això es deu al fet que l’eficiència metabòlica és genèticament diferent.
L’eficiència metabòlica és més gran en les persones obeses que en les primes, i aquestes darreres poden eliminar una fracció energètica més gran en forma de calor.
Quan el pacient acudeix al metge a causa de la seva obesitat, els hàbits personals i ambientals en matèria d’alimentació i d’exercici físic solen estar ja fermament establerts.
b>Reduir en aquests casos la ingesta d’aliments suposa un duríssim esforç per al pacient, que es veu privat d’un dels seus plaers més gratificants com és menjar determinats ingredients: salses, pa, dolços... per aconseguir en ocasions resultats quantitativament escassos; per això una ajuda farmacològica és necessària en molts casos.
Anorexiants:
- Actuen a nivell hipotalàmic, on existeix el centre de la sacietat.
- Ajuden a disminuir la sensació de gana.
- Resulten de suport a una modificació d’una conducta, encara que, a causa del seu ampli espectre de reaccions adverses, com estimulació general del sistema nerviós central que causa nerviosisme i augment de la pressió arterial, només és recomanable la seva prescripció facultativa a persones adultes i responsables.
Sedants i tranquil·litzants:
- Generalment poc utilitzats com a medicaments per aprimar.
- Són teràpies coadjuvants per tractar la ingesta excessiva d’aliments a causa de problemes psicològics, quan es menja com a reacció.
- En general, quan l’hàbit alimentari és inadequat i exagerat és a causa d’una alteració de la conducta psicològica. Menjar per estrès i com a reacció.
Dieta:
Quan l’organisme rep en forma d’aliments quantitats d’energia més grans que les que gasta, es produeix l’augment de pes. S’emmagatzema 1 gram de greix per cada 9,3 calories d’excés d’energia.
Les dietes hipocalòriques són un dels mètodes més eficaços i naturals que existeixen. En general s’han d’ingerir al dia 1.000 calories menys de les que es gasten, cosa que suposa unes 1.500 per al baró i unes 1.000 per a la dona.
Per evitar desequilibris han de contenir un 40% d’hidrats de carboni, 25-35% de proteïna, 30-35% de greix; això és per a dietes de tractament llarg, diferent de les dietes curtes o espontànies per perdre una mica de sobrepès en pocs dies (El sobrepès no és el mateix que l’obesitat, en què ja existeix risc de malalties).
Totes les dietes requereixen canviar els hàbits alimentaris de la persona; per això es requereix un suport psicològic important si no es vol fracassar.
Les dietes, en general, han d’estar compostes per aliments familiars al pacient i solen ser molt recomanables a les dietes especials riques en fibra i proteïnes o molt baixes en calories o mancades de certs principis essencials.
Fibra:
És la part de la dieta que no s’ingereix enzimàticament i, per tant, com a tal, no té cap funció nutricional; no obstant això, contribueix en els diferents processos digestius.
Són la cel·lulosa i l’hemicel·lulosa procedents de parets cel·lulars vegetals, les pectines (formant part de la substància dura de les fruites) i gomes (compostos no estructurals de les cèl·lules vegetals, pomes i les porcions blanques dels cítrics). La seva digestibilitat és nul·la.
La seva acció és: en ingerir-la normalment combinada amb líquids, disminueixen la capacitat estomacal (és a dir, ocupen un espai a l’estómac), cosa que provoca més ràpidament l’acció al centre hipotalàmic de la sacietat; a nivell d’eliminació de sobrants actuen com a reguladors del trànsit intestinal en augmentar el bol alimentari, i activen l’estímul de la defecació.
Dins de les fibres també podem incloure els mucílags que contenen les algues, sobretot el fucus vesiculosus.
Els aliments més rics en fibra són:
- El segó, procedent dels grans sencers del blat, civada o blat de moro
- Les nous
- Les lleguminoses
- Els tubercles
- Les fruites en general
Les fibres són una ajuda important en totes les dietes ja que bàsicament no tenen aportació calòrica però sí que donen sensació de sacietat. En general, tots els preparats farmacèutics tipus batuts, barretes, bombons, etc. tenen la base en la gran quantitat de fibres i mucílags que posseeixen; d’aquí que en les seves indicacions sempre s’hagin d’ingerir amb una elevada quantitat d’aigua (els mucílags s’inflen a l’estómac amb l’aigua).
Els fàrmacs més corrents a les farmàcies combinen components que actuen a diferents nivells
Hormones tiroïdals:
El metabolisme tiroïdal té una influència reguladora constant de l’eix hipotalàmic-hipofisari.
Les hormones tiroïdals produeixen un increment generalitzat de l’activitat metabòlica, cosa que implica un increment de la utilització de substrats, increment de l’activitat enzimàtica i de la secreció d’altres hormones.
Afecten el metabolisme en general de proteïnes, carbohidrats i lípids; depenent de la situació prèvia de la persona i de la dosi utilitzada, estimulen la calorogènesi, cosa que es reflecteix en l’augment del consum d’O2 i augment del metabolisme basal.
Aquestes hormones són la Tiroxina o T4 i la Triiodotironina o T3.
En augmentar el metabolisme, estimulen la despesa energètica.
Aquests tractaments farmacològicament són: Levotiroxina i Triiodotironina o liotironina; també existeixen combinacions d’ambdues, extractes tiroïdals dels quals s’ha purificat la tiroglobulina. Es troben al mercat també complexos amb Tetrac i Triac (Triacana), que són variacions de la T4 i T3.
Així, tots els compostos en què el iode és en alguna proporció actuen a aquest nivell, ja que aquest element actua estimulant la síntesi de les mateixes; de fet, el iode necessari per a la formació de tiroxina s’emmagatzema com a tiroglobulina.
Aquests fàrmacs se solen receptar quan l’obesitat deriva d’alguna disfunció de la tiroide, encara que en dosis baixes i sempre amb control mèdic pot ser molt beneficiós per estimular la despesa energètica.
Gimnàstica i activitat física:
Si la ingesta d’aliments no es pot controlar, l’única manera natural que no s’acumuli l’energia és gastar-la i, si l’interès és aprimar, la despesa energètica ha de ser més gran que la ingerida.
Encara que, quan existeix una obesitat molt elevada, és molt difícil pretendre aprimar només augmentant l’exercici físic.
Laxants i diürètics:
Moltes persones creuen que prenent laxants i diürètics aprimen, i de fet molts dels components d’alguns fàrmacs adelgazants actuen així; en certa manera és cert, encara que així només es pot perdre una mica de pes produït per un trànsit més ràpid del bol alimentari o estimulant la diüresi en persones que, per diferents motius (generalment hormonals), tenen alentida aquesta capacitat.
De fet, el que es perd és la sensació de pesadesa o d’inflor estomacal.
Molts tractaments antiobesitat solen acompanyar-se de laxants, ja que l’obesitat té, en general, com una de les seves conseqüències l’estrenyiment.
Així també actua la fibra: en estimular l’eliminació de sobrants, en certa manera no deixa que el metabolisme absorbeixi les substàncies ingerides (com si no tingués temps).